Avui, com cada dijous he anat a l'aula d'acollida. La veritat m'agrada més poder anar a aquella aula que en altres. Allà hi han més voluntaris, i podem parlar també.
La profe ha donat unes fitxes que havíem de fer sobre les diferents parts de la casa. En un principi el meu alumne no les tenia, i les havia de fer totes, però quan ja portavem fetes unes quantes, ha tret de la motxilla totes les fitxes fets.
Me sentit una mica decepcionada ja que jo previament li havia demanat si ja les tenia, i ell havia dit k no.
Com que ja les tenia fetes, hem estudiat els noms dels objectes de la cuina.
He observat que li costa pronunciar la "ll", i que confon la "t" amb la "d".
Penso que es un noi molt treballador, però que de vegades com avui, passa una mica de mi.
Tot i així, m'ha agradat la classe, i he aprés una paraula amb xinès.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Bé Patry, aquesta "frustració" m'és familiar!!!! a vegades no saps com motivar a un alumne, o no t'entén, o te les tens que inventar totes per arribar a tots, o tornes a fer el què ja has fet mils de vegades....
però és així...M'alegro que t'agradi l'aula d'acollida. L'Ester i el Manel i fan una gran feina. T'has fixat que diferents són els nivells de tots i com s'ho fa l'Esther per arribar a tots? jo sempre em quedo ben parada!és increïble!
patriiii=)
jejejee
ara ja tindras dos comentariss
i tu tranqila am el teu qe segur qe ten surts
pacienciaa qe es la mare de la cienciaa
aixo diuen pero a mi am la qimica no em seerveixx jejejee
buenoo snooopy passat tu tambee
t'estimooooooo(K)
Publicar un comentario