Avui ha estat un MOLT BON DIA!
Tot i que jo no estava de gaire bon humor, per no dir que estava de "mala lluna, quan he surtit de classe, me sentit FELIÇ!
Quan he arribat, el Long m'ha reservat un lloc al seu costat. Això m'ha fet sentir molt bé.
L'Éster ens ha dit que ens posaríem en grups de 2 o 3 (un alumne de batxillerat, i dos de la classe) i escriuriem un informe. Es tractava de simular un conflicte entre ells, i que això causés un informe.
Quan l'Éster m'ha dit que havíem de fer aquest exercici amb algú altre, no m'ha semblat malament, és més, l'Éster ens ha posat a un noi xinès, que crec que és nou, el Xiangle, però el món s'ha m'ha vingut a sobre quan a part del Xiangle ens ha posat a un altre noi, i qui era ell? Sí el "noi empipador". Ara ja sé que es diu Andrei.
L'Éster, per la reacció de la meva cara, li ha dit que si es portava malament li faria un informe o que jo li faira, i ha funcionat. Ha estat tota la classe atent, bé de fet tots tres ho han estat, i hem rigut molt. Ha estat una classe divertida, perquè entre els quatre ens inventavem situacions, i no sé com explicar-ho però era com si em tinguessin una mica de "respecte".
L'Andrei, m'ha sorprés, i molt. S'ha portat molt, però molt bé. Semblava un noi diferent de les altres setmanes, es més, ha fet tota la feina (el Long i el Xiangle també) i sense protestar ni molestar als altres.
Hi ha una cosa que em preocupa. L'Andrei, que ja no és tant empipador (xd), sap molt català, i ho entent quasi bé tot, només necessita a algú per ell, i en Xiangle doncs també, que per cert és un noi molt amable, però el Long no. Dic aixo perquè hi ha hagut un moment que me sentit malament per ell. Havien d'explicar-me el que havien escrit al informe, i l'Andrei i el Xiangle s'ho sabien molt bé, però al Long li costa més, i avui he pogut comporvar que realment no parla, no fa les coses, etc, perquè té vergonya.
Quan li ha tocat exposar, li ha costat, i en veure que a ell li costava més que als altres, s'ha posat nerviós, i ho ha deixat de fer. No sé com descriure-ho, però ha estat una sensació extranya, mai l'havia vist així. Jo per animar-lo li he dit que no es perocupés, que estava molt bé, que avui havia treballat molt, i que tingués paciencia, que jo l'ajudaria.
No sé si l'ha animat, però espero que si.
També t'he de dir que cada vegada tenim més confiança. Avui li he dit que ens veuriem la semana que ve, i m'ha dit " Sí, fins dijous. Adeu."
Simple paraules que fan que una classe et canviï l'estat d'ànim!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
en tindras per estona:$ xd!
El Long et necessita, ja veus, però sobretot, per augmentar-li l'autoestima. És llest, però no s'ho creu, i intenta comunicar-se, i li costa, però és que és normal! a mi em vindria un atac pensar que he d'anar a la xina i parlar i escriure xinés!.
El Xiangle fa més temps que ell que és aquí, i és una mica "caradura" perquè fa moltes campanes, i l'Andrei és romanés i li és més fàcil entendre el català (és una llengua romànica i s'assembla al ctalà). L'Andrei és bon nano, però s'ajunta amb gent que no li escau i que l'està "desmadrant", però quan es sent important, i veu que algú està per ell, canvia.
M'alegro motl que hagis tingut un dia feliç! a vegades costa tant trobar l'optimisme!
Publicar un comentario