Valoració curs.

Bé, tampoc sé com començar, suposo que pel principi.
El primer dia que em van dir que em tocava Voluntariat d'optativa, no vaig sentir res. No sabia de que anava ni que es faria aqui. Després, quan vaig saber que era, vaig pensar que seria una bona oportunitat per poder ajudar als altres, moltes ilusions, expectatives i sensacions.
No diré que em va desilusionar, no. Diré que la realitat potser no és com ens pensem.
Jo anava a la meva primera classe com a voluntaria, i em vaig trobar amb un mur, un mur de pedra. Una persona tancada que no parlava el meu idioma, una persona que tampoc em feia gaire cas...
Però que va passar? Que sóc una pesada, sí. I a força d'insistir vaig començar a trencar el mur, fins que un dia va sortir el Long.
El Long, un noi xinés que ha millorat molt. Cada dia em sorprenia més, i es veritat que li costa, i que n'hi han de millors, però jo sé que ell pot, i és més, ell també ho sap.
A partir d'aquell dia tot ha estat millor, ens tenim més confiança i quan estem classe jo el veig feliç.
No es que tot hagui estat perfecte, hi ha de tot. Dies cansats, avorrits i pesats, però també, dies que t'ilusionen, que et diverteixen i que et fan enrecordar el perquè de no canviar d'optativa.
Potser no m'he equivocat.
Segur que no m'he equivocat.